Nit de Vesprades

“Cel, tu que respires, explica’m i diga’m quin és el misteri de tot plegat, perquè em perdo pel teu esguard. No obstant, quan es fa de nit, el cel fosc hipnotitza l’esperit i la lleugera immensitat s’obre en un gran esclat.”

Aquest fragment de cançó del grup Sanjosex em ve a la memòria cada vegada que penso en les vesprades viscudes a l’alzina del Mas Querol, dins el terme de Fonollosa. Pels que encara no sabeu de què parlo, simplement imagineu-vos els vostres cantants, músics i/o artistes predilectes actuant, en el marc incomparable d’una nit d’estiu, enmig de la natura, sota la llum dels estels i abraçats per una immensa alzina centenària.  

Hi ha un seguit de peces que fa que el trencaclosques encaixi a la perfecció (la solemnitat de l’alzina, la fantàstica organització que hi ha darrera, la bona tria dels grups que hi toquen…) i ens ofereixi  una vesprada d’aquelles per recordar, una vesprada diferent que no deixa indiferent a ningú del seu públic. Una nit on la màgia es desprèn de cada racó, on gairebé es pot palpar. Un autèntic regal pels sentits.

Curiosament, la primera i darrera vegada que hi vaig estar va ser per anar a veure i escoltar l’Anna Roig i l’Ombra de ton Chien. Des de fa dos anys ençà, juntament amb els meus amics hem pogut gaudir també del Bob & El Lladre, els Amics de les Arts i una sessió de cinema a la fresca amb la pel·lícula “La vida és bella”, tot i que l’activitat de les Vesprades ha estat molt més intensa, portant artistes com la Beth o el Cesk Freixas. Tampoc ens deixarem perdre l’actuació del dia 21 de juliol, que tindran presència el grup de pop-folk Sense Sal i els Miralls de Dylan, amb Gerard Quintana i Jordi Batiste. A la seva pàgina web (www.vesprades.cat) trobareu tota la informació que necessiteu saber.

Si hi aneu, us recomano que tanqueu els ulls i deixeu que cada cançó, cada acord, us transporti a algun racó de món, a algun record de temps passats. Deixeu que el cel fosc us hipnotitzi l’esperit i la lleugera immensitat s’obri en un gran esclat…

Fragment de “Dolces nits de somnis curts”

Comparteix!
Categories: Fonollosa | Leave a comment

Salelles, el vi i la vinya

Aquesta és la historia d’una cooperativa agrícola, d’un celler; El Celler Cooperatiu de Salelles (o com es va dir en els seus inicis, Sociedad Bodega Cooperativa de Salellas), història lligada a la evolució agrícola d’una població, d’un territori, d’una comarca, del Bages.

Els més grans de la zona recordaran que quan eren joves on avui hi ha cases abans hi havia camps, on avui hi ha camps hi havia camps i on avui hi tenim boscos i matollars, en molts d’ells també hi havia camps. Camps però que presentaven una fesomia molt diferent a l’actual, camps on enlloc de plantar-s’hi cereals (ordí, blat, civada,…) com fem avui, hi havia plantada vinya, vinya per fer vi, ja que aquesta terra era i és una excel·lent contrada, amb els seus sòls àrids i els seus contrastos tèrmics i hídrics, per desenvolupar-hi una potent indústria vitivinícola.

Aquesta perfecte combinació era ben coneguda pels nostres avantpassats, diuen els historiadors que en documents medievals ja s’atribueix l’origen del topònim “Bages” al de Bacus, el Déu pagà del vi. I paral·lelament hi ha qui fins i tot en la forma i configuració de la comarca hi veu el pàmpol d’un cep, amb els nervis de la fulla representats pels rius Cardener, Llobregat i tots els seus afluents.

El Pla de Bages, fins a mitjans del segle passat era conegut i reconegut arreu com el gran celler de Catalunya, i sobretot com el gran celler de
les terres de muntanya. I és en aquest context general s’ubica una petita història d’èxit col·lectiu, la història d’una modesta cooperativa agrícola, d’una població; Salelles (274 h any 2009), a cavall dels municipis de Manresa i Sant Salvador de Guardiola.

Fundat l’any 1926, punt d’arribada i de partida d’una experiència col·lectiva, hereu d’una important tradició associativa en el sí de la població a causa de les seves peculiaritats; població rural formada per un petit nucli i moltes cases disseminades repartida entre dos municipis, sense grans
propietaris ni terratinents sinó constituït principalment per petites explotacions unides per nexes de veïnatge i en molts casos també de parentiu. L’objectiu inicial del celler, a més a més d’assumir les funcions del Sindicat Agrícol (venda de productes per a la ramaderia, al tractament de les vinyes i adobs químics), era portar a terme un projecte comú que havia de beneficiar-los a tots: l’elaboració de vi.

L’any 1926 el Celler inicia el viatge amb 58 socis fundadors que van subscriure un total de 4.711,9 cargues de verema.  L’èxit fou immediat i ràpidament es realitzaren un reguitzell d’ampliacions, ampliacions que van anar molt més enllà de l’augment de la capacitat productiva i el van dur a introduir-se en nous segments de mercat tot adaptant-se a les necessitats i les demandes dels seus socis i a la situació del camp a la comarca – arrencada de vinyes i substitució d’aquest conreu per la producció de cereals de tardor –. La seva gran transformació té lloc a finals dels anys 50’s amb l’obertura de la fàbrica de pinsos, tot aprofitant els cereals produïts socis. Des dels seus inicis i fins a l’actualitat la fàbrica ha esdevingut l’activitat (econòmicament parlant) principal del Celler.

Paral·lelament, els anys 60’s i els 70’s van esdevenir l’època daura de la secció del Celler, ja que malgrat la crisi vitivinícola del camp bagenc van aconseguir posicionar-se com una de les úniques alternatives viables per aquells que es dedicaven al món del vi; Fer-se el vi era una alternativa inviable, per tant sols quedava portar el vi a Salelles.

Desprès dels anys de creixement té lloc un canvi de signe en la dinàmica de la secció del celler tot iniciant-se una disminució progressiva, a vegades brusca a vegades sostinguda, dels quilos de raïm entrant. Disminució que toca fons l’any 1995, moment en què es posa fre a la decadència de la vinya a la comarca gràcies a la consecució de la tan esperada i desitjada denominació d’Origen Pla de Bages.

En el curt termini, la DO Pla de Bages no ha significat un augment substancial de la producció ara bé si que ha comportat un canvi de paradigma per tots els seus productors i elaboradors; de treballar per millorar l’elaboració a centrar-se en la qualitat de la producció sota el paraigües de la DO dotant-los  d’allò tan bàsic i imprecís i alhora imprescindible en econòmica, expectatives de futur. Per a la cooperativa tots aquests canvis s’han traduït en l’explotació i valoració de l’As de Copes, marca creada el 1969 per distingir els seus vins de major qualitat.

La vinya al Bages és un sector amb passat i futur, amb passat com demostren les múltiples construccions repartides per tota la comarca, parlem de les tines en moltes cases de pagès, de les barraques de vinya (construccions amb pedra seca) escampades per tota la comarca, del Picapoll(varietat de raïm autòctona),… Futur a partir de la DO Pla de Bages,  de l’especialització, de la producció de qualitat, de l’enoturisme, de posar valor un passat col·lectiu, unes tradicions i unes formes de fer. El present és la etapa més fosca, etapa que ha comportat que amb menys d’un segle passéssim de ser els majors productors del país a tan sols un sector residual, etapa però que ens ha deixat petites històries, petites històries d’èxit com la del Celler Cooperatiu de Salelles (o la del Celler d’Artés, o la del Mas Roqueta,…), que han marcat la vida dels territoris allà on eren implantats, i més important, sense ser-ne conscients, ha mantingut durant el període més difícil, encesa la flama de la viticultura, flama que avui permet agafar el relleu i encarar amb perspectives de futur un sector econòmic que ha sigut bàsic en la nostra història i que avui s’ha de plantejada des de la perspectiva de l’especialització, la individualització i la qualitat, valors impulsats sota la marca DO Pla de Bages.

Comparteix!
Categories: Bages, Manresa, Sant Salvador de Guardiola | Tags: , | Leave a comment

Tens una idea?

Tens una idea (i creus que és bona), et passa pel cap convertir-te en emprenedor i crear la teva pròpia empresa, però no saps que has de fer ni per on començar?

Si ets del Bages la quadratura del cercle és ben senzilla, ja que disposem del CEDEM (Centre de Desenvolupament Empresarial), un potent equipament dedicat al suport i a la promoció de l’activitat econòmica. Tan desconegut per part de la ciutadania com útil i utilitzat per emprenedors i empresaris, el CEDEM està dotat per oferir un servei integral a tot el teixit productiu de la comarca.

Depèn de la regidoria de Promoció Econòmica, Comerç i Turisme de l’Ajuntament de Manresa, i des de fa poc temps el trobem ubicat dins de l’edifici del Palau Firal de Manresa (C/Castelladral, 5-7, Polígon Industrial Els Dolors – Manresa). Acompleix amb tot un seguit de tasques relacionades amb la situació socioeconòmica del territori; des de l’observació i redacció d’anuaris estadístics, a la participació i lideratge de projectes i programes internacionals, passant pel oferir suport i promoció al sector comercial com a les empreses, emprenedors i l’emprenedoria.

Bones idees, emprenedors i emprenedoria és el que necessita tota societat per tirar endavant, i més quan la situació no és fàcil i el context no ajuda. Per això des de ja fa uns anys, des del CEDEM s’ha ideat tot un seguit de programes per tal d’afavorir l’aparició de noves idees, acompanya -les i que puguin veure la llum. Els més interessants són; Idees joves (adreçat als joves de 15 i 16 anys, “vol potenciar les actituds positives envers la cultura emprenedora i fomentar activament els valors empresarials, tot eliminant la por a assumir riscos”. Tallers, seminaris i un concurs amb el que es premien les millors idees en són la base). Universitat emprèn (Pensat pels estudiants universitats i sorgit de la col·laboració de l’EPSEM i la FUB, es pretent desenvolupar plans de viabilitat per a projectes tècnics de final de carrera. Universitat emprén inclou 60 hores de formació i premis (dotats econòmicament) a les millors iniciatives. Dona i empresa (Enfocat al col·lectiu femení, qui tradicionalment s’ha quedat apartat del món empresarial, pretén promoure la cultura emprenedora i donar suport a les empresàries i directives del territori).

De tots, però, del que vull parlar més àmpliament és del programa Professionals amb Futur. Aquest és un servei integral de suport a l’emprenedoria destinat a tots aquells bagencs amb una bona idea i que la vulguin fer realitat. Podem definir-lo com un programa integral, i com ells mateixos ens l’han definit, de tutorització. S’entra amb una idea i se surt amb el Pla d’empresa. Entremig, tenen lloc jornades formatives, assessorament i ajuda en gestions i tràmits, consells sobre com obtenir finançament i una àmplia gamma de serveis destinats a fer realitat allò que tenim al cap.

Com a complement s’ofereixen el servei de Viver d’empreses,  tot proporcionant espais totalment equipats per encabir en les millors condicions (qualitat/preu) – un màxim a 3 anys-  un bon nombre d’emprenedors i a l’hora fomentar la cooperació entre ells.

La qualitat d’aquest servei és envejable i cal remarcar que és totalment gratuït. Poques ciutats poden presumir de comptar amb una estructura de suport integral al seu teixit econòmic. La majoria, ja siguin més grans o més petites, en cas de tenir equipaments equivalents tenen problemes per assegurar-ne la seva supervivència, i si ho aconsegueixen, aquests difícilment van més enllà de la funció d’assessorament. Paral·lelament, programes com el Idees Joves ha estat observat i copiat per d’altres territoris.

No tenim excusa, Manresa i el Bages ens ofereixen el millor de si mateixos perquè s’hi desenvolupin nous projectes, una prova més que som una comarca viva, una comarca amb futur. Futur que ben aviat es veurà ampliat amb l’acabament del projecte econòmic més ambiciós de la zona; el Parc Tecnològic.

Si teniu qualsevol dubte o consulta relacionada o senzillament voleu ampliar la informació i saber tot el que fan (que és molt més del que aquí hem relatat), no ho dubteu, consulteu la seva pàgina web http://www.cedem.ajmanresa.cat/ o/i poseu-vos-hi en contacte. Us atendran encantats.

Comparteix!
Categories: *Bages | Tags: | Leave a comment

Muuuak Frozen Yogurt

Fa pocs dies, un romàntic empedreït em va dir: “aquí no venen iogurts, aquí venen felicitat.” Jo em vaig limitar a somriure, però és així com em vaig interessar pel Muuuak, aquesta nova iogurteria situada a l’emblemàtic carrer del Born de Manresa. I és que les coses funcionen quan s’aconsegueix la mescla òptima d’originalitat i proximitat, de varietat però d’aposta per allò que dóna una identitat i una personalitat pròpia; i quan el que ens és agradable a la vista també ho acaba sent pel paladar.

Quina enveja que fa tenir una bona idea i tenir, a més, la determinació i l’emprenedoria de portar-la a terme. Aquest és el cas d’en Joel i l’Alexis, que es van inspirar en els establiments “frozen yogurt” de Londres, molt més típics que aquí, i d’aquí que els noms de la majoria de productes siguin en anglès. Si bé la inspiració ve de lluny, cal remarcar que els seus principals productes, el iogurt i la llet, venen de ben a prop: de Cal Carlot de Sant Martí de Torroella i de Cal Porta de Sant Fruitós de Bages, respectivament. Un valor afegit que s’acaba assaborint en el producte final.

Tan sols cal veure la bona acollida que han tingut des que van inaugurar, aquella tarda de Sant Jordi, que ha fet sorprendre’ls fins i tot a ells mateixos. Sobretot la diversitat de públic.  Els nens venen per il·lusió, els adults per curiositat i la gent gran per tornar a tastar aquell iogurt que els fa recordar als “iogurts de tota la vida.” Per tal de fer-nos-en una idea, a la primera setmana ja donaven productes de franc a través de les seves targetes de fidelització (la dotzena consumició és gratis).

Però el motiu del seu èxit no només rau en el iogurt (gelat o no) i les mil combinacions que se’n poden fer amb els denominats toppings (ingredients diversos que pots afegir al teu gust), sinó també en els seus batuts i els sucs de fruita, tot baix en calories! I de cara a l’hivern, per afrontar el fred, ens endolciran amb les seves creps i els seus gofres…

Però abans que tot això fos possible, hi ha hagut una llarga feina al darrera. Crear una marca, una imatge, no és fàcil; requereix imaginació i temps. Hi ha un munt d’esforç que no es veu a primera vista: trobar els proveïdors adients, confeccionar una carta, pensar combinacions, fer proves… Tot i que quan es troba i funciona, el sacrifici per fer realitat el projecte en el qual un hi havia dipositat totes les seves esperances i expectatives, de ben segur que ha valgut la pena. Qui sap si més endavant s’ampliarà l’establiment i es posaran cadires (tot i que en un principi està pensat perquè sigui un producte per emportar)… O qui sap si n’obriran més a altres punts del mapa bagenc o català… Res és descartable! Mentrestant, continuarem venint a “comprar felicitat”.

P.D. Ah! Sabíeu que ja deuen haver tret envasos de “porexpan” perquè ho puguem posar al congelador i així tenir Muuuak a casa?? Genial!!!

P.D.2 Ah! Sabíeu que el nom ve de “Muuu-” (so de la vaca), que afegint “-ak” = petó (muuuak!) Que simpàtic, oi? :)

Comparteix!
Categories: Bages, Manresa | Tags: , | 2 Comments

Estació meteorològica Manresa – La Culla

Quan després dels telenotícies a l’espai del temps escoltem, que la temperatura mínima enregistrada a la ciutat de Manresa durant la nit ha estat de 5C°, qui no s’ha preguntat mai d’on treuen la informació?

La resposta a la pregunta és ben senzilla, els serveis meteorològics, tan a nivell català (Servei Meteorològic de Catalunya) com estatal (Agencia Estatal de Meteorologia) compten amb un àmplia xarxa de petites estacions meteorològiques repartides pel territori.

A la nostra comarca una de les més importants i representatives és la identificada amb hidrològic 149d (estació manual) / hidrològic 0149x (estació automàtica) i popularment coneguda com l’Estació Meteorològica Manresa – La Culla. 

Ubicada dins el terme municipal de Manresa, dalt d’un petit turó o cogulló (291msnm) i dins del recinte de la Casa de la Culla -masia medieval emmurallada, típica de la Catalunya central, de la que es tenen referències des de l’any 1009. Avui a més a més de la mencionada estació meteorològica acull; el Camp d’aprenentatge del Bages i Casa de la Natura, i la seu de la DO Pla de Bages-.

L’estació, part de la xarxa de  AEMET, inicià la seva activitat l’any 1984 sota la forma d’una petita estació manual. En 28 anys les coses han canviat molt i avui es tracta de l’estació meteorològica més important de la comarca del Bages i una de les mes ben equipades de la xarxa de AEMET. Cal dir que sota el paraigües de l’estació meteorològica de Manresa – La Culla s’hi amaguen dues estacions; la 0149x; una estació automàtica dotada amb l’instrumental bàsic i que envia a temps real les dades recollides als centres de AEMET de Barcelona i Madrid. I  l’estació manual 149d que compte amb el següent instrumentari (principalment):

• Termòmetre de màxima (temperatura màxima).

• Termòmetre de mínimes (temperatura mínima).

• Termògraf (temperatura continuada – evolució).

• Psicròmetre (humitat relativa).

• Higrógraf (humitat relativa continuada – evolució).

• Pluviòmetre (precipitació).

• Pluviògraf (precipitació continuada  – acumulació de registres).

• Evaporímetre de Piché (evaporació de l’aigua).

• Tanc d’evaporació (evaporació de l’aigua).

• Heliògraf (hores de sol).

• Penell (direcció del vent).

• Anemòmetre (velocitat del vent).

• Anemocinemògraf (Velocitat del vent durant un període de temps concret).

Cada un d’aquests aparell compte amb una normativa d’ubicació pròpia per tal que les dades enregistrats puguin ser considerats oficials, comparables i contrastables al llarg del temps i del territori. Part d’aquesta funció la desenvolupa la gàbia meteorològica; petita construcció de fusta, tancada per tots costats però amb les suficients  obertures perquè hi corri l’aire que s’encarrega d’apartar els termòmetres de la incidència directe dels rajos solars i evitar així la distorsió de la informació recollida.

A més a més d’estació meteorològica, l’estació de Manresa – La Culla funciona com a estació agrometeorològica i per això compte amb 5 termòmetres de subsòl (situats a 100cm/ 50cm/ 20cm / 10 cm/ 5cm sota terra) per mesurar la temperatura del sòl en profunditat, informació que és molt útil per l’agricultura.  En els últims anys i tot aprofitant la mateixa infraestructura, però totalment independent d’aquesta, el departament de biologia i botànica de la Universitat Autònoma de Barcelona hi ha instal·lat un captador de pol·len.

Tot aquest instrumental necessita d’un control, observació i recollida de dades diària els 365 dies de l’any, recollida que sempre d’acord amb el rellotge solar té lloc a les 7h del matí, a la 13h del migdia i a les 18h de la tarda. Paral·lelament amb la recollida de les 7h del matí el meteoròleg encarregat de l’estació realitza tot un seguit d’estimacions de l’estat del temps a partir de l’observació visual; estat del cel, fenomen meteorològic i visibilitat. Tota la informació recollida és transmesa ràpidament a l’AEMET, però no només a ella sinó que per exemple, la mateixa informació es fa arribar al servei meteorològic de TV3.

Els 28 anys d’història de l’estació donen per molt i compte amb un bon nombre de registres extrems que s’aparten dels paràmetres habituals del clima de la zona. Alguns dels més interessants són:

• Temperatura màxima; El 4 de juliol de 1994 va registrar-se una màxima de 42,5°C. Aquest mateix dia començà al Bages un dels incendis forestals més importants en les últimes dècades al nostre país.

• Temperatura mínima; Els dies 7, 8 i 15 de Gener de l’any 1985 s’arriba a -16,5°C. Aquest és un dels períodes més fred de la història recent manresana i durant un 10 dies no van assolir-se valors positius.

• Precipitació; El 10 de juny de l’any 2000 en 24 hores van caure 187,5l/m2. 45,4mm de les 6 a les 7 del matí i 36mm entre les 8 i les 9 del matí. Aquest episodi és recordat per grans riuades a  tot el Bages i sobretot als municipis veïns de la falda de Montserrat.

• Vent; El 17 d’agost del 2003 s’assoli una ratxa de vent de 180km/h o el que és el mateix 50m/s.

Més informació sobre l’estació meteorològica i la Casa de la Culla a : http://www.xtec.cat/cda-bages/

Per consultar les dades de l’estació meteorològica automàtica de la Culla: http://www.aemet.es/va/eltiempo/observacion/ultimosdatosk=cat&l=0149X&w=0&datos=img&x=h24&f=temperatura

Comparteix!
Categories: Bages, Manresa | Tags: , | 2 Comments

L’ecoxarxa del Bages i els Mercats de l’Estraperlo

Hi ha gent que creu que el sistema és injust. Que estem subjectes a unes pautes que ens venen de lluny però que ens toquen d’aprop. PIB, devaluació, inflació, especulació i un reguitzell de conceptes econòmics que sobtadament apareixen al nostre dia a dia en format de notícies. No sé si això fa que cada cop més dominem l’economia, però el que sí que és cert és que cada cop l’economia ens domina més. Qui ens dicta el valor de les coses? Quina credibilitat té la llei d’oferta i la demanda quan un mateix producte té preus diferents depenent on el compris? De ben segur que aquestes reflexions han passat per moltes ments i moltes ments han anat més enllà de la mera pregunta. I una de les conclusions és que potser no cal gastar energies intentant lluitar contra un model imperant. La solució no passa per destruir, sinó per construir. La construcció d’un model alternatiu, més simple, més senzill, més humà,  que fuig d’una realitat, d’una societat on el valor que atorguem al diner està per sobre de moltes coses. La bona notícia i que molta gent encara no ho sap és que aquest nou sistema existeix, i a la nostra pròpia comarca!

A bona hora… així és com s’anomena l’ecoxarxa del Bages. Tal com es defineix, “una comunitat d’intercanvis de béns i serveis formada per gent del Bages i rodalies.” I com funciona? Doncs no és gens complicat! Tal com expliquen a la seva web http://abonahora.wordpress.com/ (us recomano que hi feu una visiteta), hi ha dues maneres possibles de poder fer intercanvi:

– Intercanvis directes: pots intercanviar un bé per un altre bé, un bé per un servei o un servei per un altre servei (per exemple, jo et dóno 1 kg. de patates i tu m’arregles la torradora). El valor de les coses s’acorda entre els propis intercanviants. Senzill, oi?

– Intercanvis amb moneda social: Jo et dono 1 kg. de patates i tu em dones mitja ℏ (hora) que hauràs obtingut arreglant alguna torradora.

En efecte, existeix una moneda social, batejada com a hora. Una ℏ equivaldria a una hora de treball. I què s’ha de fer per obtenir aquesta moneda? Doncs es pot fer de dues maneres: o bé oferint productes o serveis, o bé canviant-ne per euros (ara per ara, 1ℏ=10€). Els intercanvis amb moneda social es registren a través d’una web (http://www.ces.org.za/, que significa Community Exchange System) que és d’abast mundial.

A més d’intercanviar de forma particular, cada dos mesos tenen lloc els mercats de l’Estraperlo, una oportunitat per trobar-se i fer compra, venda i intercanvi de productes. Aquests mercats es fan a diferents punts del Bages. El del mes d’abril va ser a Fals i vaig tenir l’ocasió d’anar-hi. La gent, eren sobretot artesans, que oferien els seus productes (conserves, formatges, melmelades, cafès, bijuteria feta a mà…). Realment s’hi respiraven molt bones vibracions!

A la pàgina web citada anteriorment en trobareu molta més informació. Ah, i el proper mercat de l’Estraperlo serà el dia 2 de juny a Sallent! Us el perdreu?

Comparteix!
Categories: *Bages | Tags: , | Leave a comment

Dels comtats catalans a les províncies espanyoles

Ja fa uns quants anys un professor em va explicar que ens calia saber d’on venim per saber cap on anem. La història ens ensenya qui som i a l’hora ens permet intuir quin pot ser el nostre futur. En les línies que podreu llegir un breu repàs a les principals divisions administratives que  han marcat el que avui coneixem com la comarca del Bages, des dels comtats catalans fins a les províncies espanyoles.

En l’època carolíngia, Manresa i el Bages eren terra de frontera i inicialment part del comtat d’Osona, dins el qual poc a poc guanyàrem importància política i militar. Al segle X els poders de l’època començaren a parlar del comtat de Manresa, divisió, que tenint un valor més geogràfic que no pas polític, s’estenia des de l’altiplà del Moianès fins la Conca d’Òdena. El comtat de Manresa, persistí i guanyà importància amb el pas dels anys i perdurà en la documentació oficial fins ben entrat el segle XII.  Aquesta és una primera fita, simbòlica si voleu, però rellevant en la nostra història col·lectiva, on se’ns mostra com els nostres pobles i ciutats si treballant plegats, són capaç d’aconseguir molt més del que s’imaginen.

Acabada la Reconquesta (segle XII) i amb l’establiment d’un nou ordre polític i jurídic Catalunya quedà dividia en 10 vegueries. La denominada de Manresa, Berga i Berguedà amb capital a Manresa, comença a definir el que molts anys desprès coneixerem com la comarca del Bages, ja que engloba (i perdoneu per la imprecisió) la major part dels territoris que avui incorpora a més d’una part del Berguedà actual. Amb el pas del temps i desprès de nombroses reorganitzacions, arribà al segle XVIII com la vegueria del Bages o Manresa, presentat cada cop més similituds amb la comarca actual.

El XVIII és un dels segles més traumàtics en la història del nostre país, d’ell en data la última i més gran de les derrotes, la de la Guerra dels Segadors de 1714. Comportà (entre molts d’altres aspectes) la imposició d’un nou rei, una nova línia monàrquica i una nova divisió territorial. Catalunya queda dividida en dotze corregiments, sent un dels quals el corregiment de Manresa que comprenia bàsicament el que avui coneixem com el Bages i el Berguedà.

Amb l’entrada de les tropes napoleòniques i la incorporació de Catalunya com a part del primer Imperi Francès (1812 – 1814), adoptàrem la divisió per departaments característica de l’Estat Francès. Al país n’hi correspongueren 4 i nosaltres passàrem a formar part del departament de Montserrat, dins del qual una de les dues sotsprefectures recaurà en Manresa.

La següent a la llista són les províncies.  Aquesta demarcació, entenent-la tal i com l’entenem avui dia, va ser formulada per primer cop a les Corts de Cádiz (1812). Ara bé, no és fins l’any 1833 quan Javier de Burgos projecta i crea la divisió actual. Com bé sabem, divideix el nostre país en 4 províncies: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Paral·lelament, i ja menys conegut, dins d’aquestes es creen unes entitats menors, els Partits Judicials i aquí si que altre cop trobem plasmat el Bages que tots coneixem -menys Cardona- com el partit judicial de Manresa.

Entrant ja en el camp de les especulacions, qui no ha sentit d’alguna persona parlant de la possibilitat que Manresa tingués província pròpia? La cinquena, en deien. Més enllà de la “rumorologia” és ben cert que la Guàrdia Civil, una de les institucions amb més poder de l’estat espanyol, en la seva organització i comunicació interna dividien la província de Barcelona en dues “comandancias”: la 411 o metropolitana i la 412 o la central, de la que formaven part l’Anoia, el Bages, Osona i el Berguedà i tenia com a seu la ciutat de Manresa.

Fins aquí el viatge a traves de la història de les divisions territorials, l’aturem en el moment previ a la formulació i formació de les comarques catalanes -l’anàlisi de les quals serà objecte d’un proper article-, però que ja permet intuir que el Bages no és cap invenció històrica, ans el contrari, és el reflex d’una unitat que tot i les moltes variacions podem datar al segle X amb el comtat de Manresa i trobar les seves arrels en els Lacetans, tribu ibèrica que habitava la Catalunya central des de aproximadament el s.VIIIa.C fins al s.Ia.C.

Els pobles que avui per avui formem la comarca compartim un passat més o més comú, passat que hem de ser prou valents per defensar, valorar i estimar. A l’hora ha de servir fer créixer la nostra autoestima com a col·lectivitat i conscienciar-nos que si anem tots a la una serem imparables.

Comparteix!
Categories: *Bages | Tags: , | Leave a comment

Breu història del Cremallera i d’un guardabarreres anomenat Jorba

Els meus estius d’infantesa els vaig passar a cavall de Manresa i de Monistrol de Montserrat, on vivia la meva família paterna. De tant en tant, recordo amb certa nostàlgia aquella casa, el número 26 del carrer Julià Fuchs (o Viserta, com alguns l’anomenen). El mateix carrer on ja fa anys vaig aprendre a anar amb bicicleta, on la llibertat es podia començar a palpar i on era el punt de trobada amb els altres nens del poble, dels quals ja m’és impossible recordar qui eren. Però el carrer sí que el recordo, i la plaça del Bo-bo, i l’era i aquell camí que pujava fins el cementiri.

Però no és pas de mi de qui vull parlar, sinó d’algú que, malauradament, no vaig ser a temps de conèixer. Vull parlar del “tiet de casa” (així és com he sentit que l’han anomenat sempre el meu pare i la meva àvia), i parlar d’ell em porta a parlar obligatòriament de l’antic i famós Cremallera de Montserrat. Per què? Doncs perquè el senyor Joan Jorba, l’oncle de la meva àvia, com molta altra gent del poble, treballava al Cremallera. Bé, jo crec que fins i tot podria dir que la seva vida, marcada per la desgràcia i la fortuna, va girar entorn del ferrocarril (o dels ferrocarrils).

Tornem enrere, però, remuntem-nos als orígens i fem una mica d’història. La idea del projecte de construcció del Cremallera de Montserrat data de l’any 1878, quan l’enginyer Joaquim Carreras i l’industrial Josep Mª González s’adonaren dels inconvenients de milers de pelegrins per ascendir a Montserrat. La inspiració va venir d’un viatge a Suïssa, tot observant, i segurament admirant, els ferrocarrils de les seves muntanyes. El 1881 s’obtenia la concessió oficial per dotar la muntanya d’un ferrocarril que anés des de l’estació de Monistrol-Nord fins al peu del monestir.

A finals d’aquell mateix any (1881) es creà la Sociedad de Ferrocarriles de Montaña de Grandes Pendientes, amb un capital de cinc milions de les antigues pessetes, representat en 20.000 accions, de 250 pessetes cada una. I així varen començar les obres, l’any 1882, patint, això sí, fortes interrupcions. Un cop finalitzat, la llargària de la via era de 8624,74 metres, mentre que les màquines de vapor circulaven a 9Km/h, consumien prop de 300 kg de carbó per viatge i un considerable nombre de litres d’aigua, proveïda per dipòsits de prop de la via. Tot plegat, donava feina fins a 150 treballadors en aquella època.

Tot va bé fins que hi deixa d’anar, diuen. I aquest dia va arribar: el 25 de juliol de 1953 es va produir el fatídic accident al punt quilomètric 5,500. Es perdé el control de la màquina que arrossegava el primer comboi, que va començar una precipitada davallada fins a topar amb el tren que venia al darrera, i aquest xocà sobre un tercer vagó que el seguia. Sortosament, el maquinista del penúltim comboi va poder evitar que el seu tren envestís l’últim de la sèrie de cinc que feien l’ascensió a la muntanya. El resultat va ser, ni més ni menys, que vuit morts, quinze ferits greus, cent sis de lleus i un gran i costós projecte que es donava per acabat per sentència. Tots els esforços per recuperar-ne el funcionament foren en va. Semblava ser que després de 65 anys ja no se sentiria mai més l’estrident xiulet que anunciava l’ascenció del Cremallera per Montserrat.

Arran d’aquests fets, els treballadors del Cremallera es van haver de buscar la seva sort. En Joan Jorba i altres companys seus van ser destinats al Cremallera de Núria. I per ironies de la vida, el destí va voler que se salvés de l’episodi viscut a Montserrat però no el va alliberar d’un greu accident quan ja estava treballant a Núria. Un error tècnic va fer que a l’engegar-se el pantògraf li passés la corrent pels braços, cosa que li va costar la pèrdua d’un braç (el qual li van tallar “a lo viu”) i gran part d’inutilització de l’altre.

Però en Joan Jorba no es va rendir mai. Li varen donar la feina de guardabarreres, altra vegada a Montserrat (el Cremallera deixaria de funcionar completament el 1957). Si els braços no li treballaven, el seu cervell ho hauria de fer el doble. Era un home que maquinava i maquinava, passant gran part del seu temps tancat a les golfes, inventant i creant mil i un artificis que li facilitessin aquesta nova vida a la que s’havia d’adaptar.

Un dia va decidir anar a buscar gossets a la gossera. Li agradaven els animals i la seva companyia, malgrat que en aquell petit pis ja hi convivien 7 persones. Però ell seguia maquinant, i a mesura d’anar ensinistrant aquells animals ben aviat se li passà pel cap un prometedor negoci. Un negoci de mínima inversió i de gran rendiment. Així va ser com en Kuki i en Bobi l’acompanyaven i els educà per tal que donessin les gràcies davant dels passatgers. La popularitat va pujar com l’escuma. Quan el Cremallera arribava a l’encreuament amb la carretera, efectuava una parada que ja es considerava obligada pels viatgers, que s’aglutinaven a les finestretes dels vagons per observar-los. El gosset anava uniformat amb una capa, una gorra i unes ulleres, se sostenia sobre les seves potes de darrera i entre les davanteres subjectava una bandera verda o vermella i una placa de ferro amb el mític “Me llamo Kuki” o “Me llamo Bobi”. Seguidament, esperava que l’obsequiessin amb unes monedes. I així va anar vivint fins que es retirà.

Però no acaben aquí les úniques coses sorprenents de la seva vida. Acaben amb la seva desaparició. La última vegada que el van veure, ho he sentit a explicar tants cops a casa que sembla que fins i tot jo mateixa ho hagi viscut. “I ara explica’ns on vas?” li preguntà la seva dona. Ja no hi va haver resposta. Era un 25 de novembre de 1982, tenia 86 anys i patia problemes de memòria. Ningú no va saber on anava ni què va passar. El van buscar i buscar, però semblava que se l’hagués empassat la terra, o més ben dit, la muntanya. I aquest passa a ser un misteri més sense resoldre, doncs d’especulacions se’n poden fer moltes però ni ell ni la veritat sortiran mai a la llum.

Tot i així, ja sigui dins la caixa de fotografies antigues, enmig d’una conversa en dinars familiars, en vells retalls de diaris o sota la pols de la capa i les ulleres dels seus gossets, aquesta família, la seva, sempre el tindrà ben present.

 

 

Comparteix!
Categories: Monistrol de Montserrat | Tags: , | 3 Comments

Properament…

Properament…

Comparteix!
Categories: Talamanca | Leave a comment

Properament…

Properament…

Comparteix!
Categories: Sant Vicenç de Castellet | Leave a comment