browser icon
You are using an insecure version of your web browser. Please update your browser!
Using an outdated browser makes your computer unsafe. For a safer, faster, more enjoyable user experience, please update your browser today or try a newer browser.

Dels comtats catalans a les províncies espanyoles

Posted by on 15 maig 2012

Ja fa uns quants anys un professor em va explicar que ens calia saber d’on venim per saber cap on anem. La història ens ensenya qui som i a l’hora ens permet intuir quin pot ser el nostre futur. En les línies que podreu llegir un breu repàs a les principals divisions administratives que  han marcat el que avui coneixem com la comarca del Bages, des dels comtats catalans fins a les províncies espanyoles.

En l’època carolíngia, Manresa i el Bages eren terra de frontera i inicialment part del comtat d’Osona, dins el qual poc a poc guanyàrem importància política i militar. Al segle X els poders de l’època començaren a parlar del comtat de Manresa, divisió, que tenint un valor més geogràfic que no pas polític, s’estenia des de l’altiplà del Moianès fins la Conca d’Òdena. El comtat de Manresa, persistí i guanyà importància amb el pas dels anys i perdurà en la documentació oficial fins ben entrat el segle XII.  Aquesta és una primera fita, simbòlica si voleu, però rellevant en la nostra història col·lectiva, on se’ns mostra com els nostres pobles i ciutats si treballant plegats, són capaç d’aconseguir molt més del que s’imaginen.

Acabada la Reconquesta (segle XII) i amb l’establiment d’un nou ordre polític i jurídic Catalunya quedà dividia en 10 vegueries. La denominada de Manresa, Berga i Berguedà amb capital a Manresa, comença a definir el que molts anys desprès coneixerem com la comarca del Bages, ja que engloba (i perdoneu per la imprecisió) la major part dels territoris que avui incorpora a més d’una part del Berguedà actual. Amb el pas del temps i desprès de nombroses reorganitzacions, arribà al segle XVIII com la vegueria del Bages o Manresa, presentat cada cop més similituds amb la comarca actual.

El XVIII és un dels segles més traumàtics en la història del nostre país, d’ell en data la última i més gran de les derrotes, la de la Guerra dels Segadors de 1714. Comportà (entre molts d’altres aspectes) la imposició d’un nou rei, una nova línia monàrquica i una nova divisió territorial. Catalunya queda dividida en dotze corregiments, sent un dels quals el corregiment de Manresa que comprenia bàsicament el que avui coneixem com el Bages i el Berguedà.

Amb l’entrada de les tropes napoleòniques i la incorporació de Catalunya com a part del primer Imperi Francès (1812 – 1814), adoptàrem la divisió per departaments característica de l’Estat Francès. Al país n’hi correspongueren 4 i nosaltres passàrem a formar part del departament de Montserrat, dins del qual una de les dues sotsprefectures recaurà en Manresa.

La següent a la llista són les províncies.  Aquesta demarcació, entenent-la tal i com l’entenem avui dia, va ser formulada per primer cop a les Corts de Cádiz (1812). Ara bé, no és fins l’any 1833 quan Javier de Burgos projecta i crea la divisió actual. Com bé sabem, divideix el nostre país en 4 províncies: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Paral·lelament, i ja menys conegut, dins d’aquestes es creen unes entitats menors, els Partits Judicials i aquí si que altre cop trobem plasmat el Bages que tots coneixem -menys Cardona- com el partit judicial de Manresa.

Entrant ja en el camp de les especulacions, qui no ha sentit d’alguna persona parlant de la possibilitat que Manresa tingués província pròpia? La cinquena, en deien. Més enllà de la “rumorologia” és ben cert que la Guàrdia Civil, una de les institucions amb més poder de l’estat espanyol, en la seva organització i comunicació interna dividien la província de Barcelona en dues “comandancias”: la 411 o metropolitana i la 412 o la central, de la que formaven part l’Anoia, el Bages, Osona i el Berguedà i tenia com a seu la ciutat de Manresa.

Fins aquí el viatge a traves de la història de les divisions territorials, l’aturem en el moment previ a la formulació i formació de les comarques catalanes -l’anàlisi de les quals serà objecte d’un proper article-, però que ja permet intuir que el Bages no és cap invenció històrica, ans el contrari, és el reflex d’una unitat que tot i les moltes variacions podem datar al segle X amb el comtat de Manresa i trobar les seves arrels en els Lacetans, tribu ibèrica que habitava la Catalunya central des de aproximadament el s.VIIIa.C fins al s.Ia.C.

Els pobles que avui per avui formem la comarca compartim un passat més o més comú, passat que hem de ser prou valents per defensar, valorar i estimar. A l’hora ha de servir fer créixer la nostra autoestima com a col·lectivitat i conscienciar-nos que si anem tots a la una serem imparables.

Comparteix!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *