browser icon
You are using an insecure version of your web browser. Please update your browser!
Using an outdated browser makes your computer unsafe. For a safer, faster, more enjoyable user experience, please update your browser today or try a newer browser.

Salelles, el vi i la vinya

Posted by on 7 juny 2012

Aquesta és la historia d’una cooperativa agrícola, d’un celler; El Celler Cooperatiu de Salelles (o com es va dir en els seus inicis, Sociedad Bodega Cooperativa de Salellas), història lligada a la evolució agrícola d’una població, d’un territori, d’una comarca, del Bages.

Els més grans de la zona recordaran que quan eren joves on avui hi ha cases abans hi havia camps, on avui hi ha camps hi havia camps i on avui hi tenim boscos i matollars, en molts d’ells també hi havia camps. Camps però que presentaven una fesomia molt diferent a l’actual, camps on enlloc de plantar-s’hi cereals (ordí, blat, civada,…) com fem avui, hi havia plantada vinya, vinya per fer vi, ja que aquesta terra era i és una excel·lent contrada, amb els seus sòls àrids i els seus contrastos tèrmics i hídrics, per desenvolupar-hi una potent indústria vitivinícola.

Aquesta perfecte combinació era ben coneguda pels nostres avantpassats, diuen els historiadors que en documents medievals ja s’atribueix l’origen del topònim “Bages” al de Bacus, el Déu pagà del vi. I paral·lelament hi ha qui fins i tot en la forma i configuració de la comarca hi veu el pàmpol d’un cep, amb els nervis de la fulla representats pels rius Cardener, Llobregat i tots els seus afluents.

El Pla de Bages, fins a mitjans del segle passat era conegut i reconegut arreu com el gran celler de Catalunya, i sobretot com el gran celler de
les terres de muntanya. I és en aquest context general s’ubica una petita història d’èxit col·lectiu, la història d’una modesta cooperativa agrícola, d’una població; Salelles (274 h any 2009), a cavall dels municipis de Manresa i Sant Salvador de Guardiola.

Fundat l’any 1926, punt d’arribada i de partida d’una experiència col·lectiva, hereu d’una important tradició associativa en el sí de la població a causa de les seves peculiaritats; població rural formada per un petit nucli i moltes cases disseminades repartida entre dos municipis, sense grans
propietaris ni terratinents sinó constituït principalment per petites explotacions unides per nexes de veïnatge i en molts casos també de parentiu. L’objectiu inicial del celler, a més a més d’assumir les funcions del Sindicat Agrícol (venda de productes per a la ramaderia, al tractament de les vinyes i adobs químics), era portar a terme un projecte comú que havia de beneficiar-los a tots: l’elaboració de vi.

L’any 1926 el Celler inicia el viatge amb 58 socis fundadors que van subscriure un total de 4.711,9 cargues de verema.  L’èxit fou immediat i ràpidament es realitzaren un reguitzell d’ampliacions, ampliacions que van anar molt més enllà de l’augment de la capacitat productiva i el van dur a introduir-se en nous segments de mercat tot adaptant-se a les necessitats i les demandes dels seus socis i a la situació del camp a la comarca – arrencada de vinyes i substitució d’aquest conreu per la producció de cereals de tardor –. La seva gran transformació té lloc a finals dels anys 50’s amb l’obertura de la fàbrica de pinsos, tot aprofitant els cereals produïts socis. Des dels seus inicis i fins a l’actualitat la fàbrica ha esdevingut l’activitat (econòmicament parlant) principal del Celler.

Paral·lelament, els anys 60’s i els 70’s van esdevenir l’època daura de la secció del Celler, ja que malgrat la crisi vitivinícola del camp bagenc van aconseguir posicionar-se com una de les úniques alternatives viables per aquells que es dedicaven al món del vi; Fer-se el vi era una alternativa inviable, per tant sols quedava portar el vi a Salelles.

Desprès dels anys de creixement té lloc un canvi de signe en la dinàmica de la secció del celler tot iniciant-se una disminució progressiva, a vegades brusca a vegades sostinguda, dels quilos de raïm entrant. Disminució que toca fons l’any 1995, moment en què es posa fre a la decadència de la vinya a la comarca gràcies a la consecució de la tan esperada i desitjada denominació d’Origen Pla de Bages.

En el curt termini, la DO Pla de Bages no ha significat un augment substancial de la producció ara bé si que ha comportat un canvi de paradigma per tots els seus productors i elaboradors; de treballar per millorar l’elaboració a centrar-se en la qualitat de la producció sota el paraigües de la DO dotant-los  d’allò tan bàsic i imprecís i alhora imprescindible en econòmica, expectatives de futur. Per a la cooperativa tots aquests canvis s’han traduït en l’explotació i valoració de l’As de Copes, marca creada el 1969 per distingir els seus vins de major qualitat.

La vinya al Bages és un sector amb passat i futur, amb passat com demostren les múltiples construccions repartides per tota la comarca, parlem de les tines en moltes cases de pagès, de les barraques de vinya (construccions amb pedra seca) escampades per tota la comarca, del Picapoll(varietat de raïm autòctona),… Futur a partir de la DO Pla de Bages,  de l’especialització, de la producció de qualitat, de l’enoturisme, de posar valor un passat col·lectiu, unes tradicions i unes formes de fer. El present és la etapa més fosca, etapa que ha comportat que amb menys d’un segle passéssim de ser els majors productors del país a tan sols un sector residual, etapa però que ens ha deixat petites històries, petites històries d’èxit com la del Celler Cooperatiu de Salelles (o la del Celler d’Artés, o la del Mas Roqueta,…), que han marcat la vida dels territoris allà on eren implantats, i més important, sense ser-ne conscients, ha mantingut durant el període més difícil, encesa la flama de la viticultura, flama que avui permet agafar el relleu i encarar amb perspectives de futur un sector econòmic que ha sigut bàsic en la nostra història i que avui s’ha de plantejada des de la perspectiva de l’especialització, la individualització i la qualitat, valors impulsats sota la marca DO Pla de Bages.

Comparteix!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *